ecomontsant

Soja transgenica

2011-03-30T11:44:00.001+02:00

Bledes.

2011-02-17T22:49:00.004+01:00

Avui per sopar bledes vermelles.

Una granja para el futuro.

2010-12-28T18:38:00.003+01:00

Val la pena dedicar-hi els 48 minuts que dura.

Una Granja para el Futuro from Horatiux on Vimeo.

Més sobre transgenics.

2010-12-28T18:18:00.004+01:00

http://www.elpais.com/articulo/espana/EE/UU/Espana/nos/pide/presionemos/Bruselas/favor/transgenicos/elpepuesp/20101218elpepunac_12/Tes

Ja tenim oli nou!

2010-12-19T19:53:00.004+01:00

Ja tenim a punt la collita d'oli 2010-2011!

Video conte "La cesta de caperucita"

2010-11-07T20:37:00.000+01:00

La Cesta de Caperucita from Zentzuz Kontsumitu CCR on Vimeo.

No et mengis el mon

2010-10-13T18:52:00.008+02:00

Video de plastilina sobre la sobirania alimentaria i el deute ecològic.

“On”. Por el reconocimiento de la Deuda Ecológica y la defensa de la Soberanía Alimentaria. from Campanya on Vimeo.

Augmenta la superficie de vinya ecològica.

2010-10-01T07:04:00.002+02:00

Font; Ruralcat.

24/09/2010 RuralCat/CCPAE La superfície de vinya ecològica ha augmentat gairebé un 11% en els darrers 8 mesos, i els cellers inscrits han passat de 77 a 83 en el mateix període de temps, segons ha fet públic el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).

El CCPAE afirma que el cultiu de vinya ecològica ha registrat un augment del 10,86% de desembre de 2010 a setembre de 2010. En aquest període de temps, s'ha passat de les 3.619 hectàrees a les 4.012 Ha registrades en aquest moment.

Pel que fa a les empreses que elaboren i embotellen vins, caves i escumosos, actualment ja són 83 cellers inscrits, mentre que al desembre de l'any passat n'hi havia 77. En aquest àmbit, el sector ecològic ha viscut un creixement espectacular els darrers 10 anys, que ha vist incrementar per cinc el nombre d'operadors que realitzen aquesta activitat industrial.

Aquest tipus de cultiu porta diversos anys experimentant uns creixements espectaculars en el sector ecològic. En els darrers tres anys l'augment ha estat del 140,1% i es consolida com el primer cultiu ecològic de Catalunya, per davant de l'olivera (3.783 Ha) i els cereals (3.675 Ha).

En àmbit estatal, segons les dades de finals de 2009 del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Catalunya ja era la comunitat líder, amb 77 cellers, seguida per Castella La Manxa (49 cellers), La Rioja (40) i la Comunitat Valenciana (39).

Cicle xerrades a Sabadell

2010-09-19T09:46:00.004+02:00

Font: La Repera.

URL: http://wp.me/pgj2S-sA

Els aliments de la nevera: impactes en l’agricultura i canvi climàtic

Per l'octubre, les cooperatives ecològiques de Sabadell i la Coordinadora “un altre món és possible” han organitzat un cicle de xerrades i cinefòrum ”els aliments de la nevera: impactes en l’agricultura i canvi climàtic”. Es parlarà d'agricultura ecològica, de deute ecològic i d'agricultura intensiva i canvi climàtic.

Ingressos justos per als agricultors

2010-09-19T09:38:00.000+02:00

Font: Ruralcat.

El PE aposta per fomentar el desenvolupament d'organitzacions de productors i cooperatives
UE071410cont

09/09/2010 RuralCat/ CCAE El ple del Parlament Europeu (PE) ha aprovat l'Informe sobre els ingressos justos per als agricultors constata el fort desequilibri existent entre les baules de la cadena alimentària, la necessitat de promoure el desenvolupament de les organitzacions de productors i destaca el paper que exerceixen les cooperatives en aquest sentit, ja que reforcen la influència i el poder de negociació dels productors. A més, també demana revisar el Reglament de l'Organització Comuna dels Mercats Única amb l'objectiu de promoure les incitatives d'autoregulació per aquest tipus d'organitzacions, i en particular mitjançant el suport a les cooperatives.

Val a dir que aquesta no és la primera vegada que el PE demana fomentar el desenvolupament d'organitzacions de productors i cooperatives. Al seu Informe de març del 2009 relatiu a la diferència de preus dels productes alimentaris i en el de la reforma de la PAC post 2013, aprovat el juliol d'enguany, es demana a la Comissió i als Estats membres el desenvolupament d'aquest tipus d'associacions, i en especial de les cooperatives, i reconeixen el seu paper en la integració dels agricultors a la cadena alimentària i el foment del valor afegit dels seus productes.

Sobre les pràctiques comercials deslleials
D'altra banda, el text aprovat també sol·licita actuar en contra de les pràctiques comercials deslleials i considera necessària una aplicació més adequada de les lleis de competència a fi de limitar el desenvolupament de posicions dominants al mercat alimentari, i reivindica l'elaboració d'un Informe sobre abusos de poder, actuacions contràries a la competència i pràctiques contractuals abusives. Amb tot, sol·licita el nomenament d'un Defensor del Poble a nivell europeu per al sector alimentari, per tal de vetllar pel compliment dels codis de conducta, les millors pràctiques i els contractes.

L'informe, que pren com a referència el text de la Comissió del passat 28 d'octubre sobre el funcionament de la cadena alimentària, té per objecte millorar el funcionament de la cadena de subministrament d'aliments a Europa.

Cooperativas Agro-alimentarias ha acollit amb satisfacció aquest Informe en el qual ha treballat en estreta col·laboració amb les europarlamentàries espanyoles de la Comissió d'Agricultura. Des de Cooperatives Agro-alimentàries es considera necessari que la Comissió concreti les demandes del Parlament Europeu per fomentar aquest tipus d'organitzacions i reequilibrar la cadena alimentària.

Comença la collita a l'hort.

2010-07-27T05:14:00.008+02:00

Finalment, desprès de uns dies molt intensos, puc tornar a escriure. Hem estat replanant avellaners, preparant la terra per quan caigui l’avellana i facilitar la recol•lecció. A l’horta també hem tingut molta feina. Hem tingut una bona collita d’alls, hem arrencat les cebes de la varietat “bavosa”, una part de les patates i ara comencem amb el tomàquet "Benac".

El planeta

2010-05-07T21:51:00.003+02:00

Aquest documental de denúncia és un dels millors intents que s'han fet mai per trobar respostes a les veritats, i també a les mentides, sobre els canvis alarmants que s'estan produint al món i que confronta l'opinió d'experts mundials sobre sostenibilitat ambiental i altres disciplines amb imatges espectaculars que mostren com el planeta Terra viu, per primera vegada en la història, el retrocés més espectacular dels seus recursos naturals. Rodat en més de 25 països.

http://www.tv3.cat/videos/2888370

L'Isma Prados amb l' agricultura ecològica.

2010-04-19T20:15:00.005+02:00

Avui a la fira Hostelcat l'Isma Prados ha cuinat utilitzant productes ecològics, locals i de qualitat donant així suport als petits productors ecològics.

Bolets de primavera

2010-04-19T20:05:00.003+02:00

Marucles (murgoles) i orella de gat els primers bolets de la primavera.

Fira Hostelcat 2010

2010-04-18T20:43:00.003+02:00

Avui fira a Reus. Hostelcat 2010 del 18 al 20 d'abril.

Alls

2010-04-14T16:45:00.003+02:00

Amb la primavera comença a despertar l'herba. Es el moment de passar l'aixada de roda entre mig dels alls sembrats a l'hivern.

Mercat a Cambrils

2010-04-01T22:22:00.005+02:00

El passat dia 27 de març es va celebrar la tercera edició del Mercat Agroecològic i d'Artesania de Cambrils que té lloc l'últim dissabte de cada mes.

Entrevista a Marie-Monique Robin

2010-03-25T20:18:00.003+01:00

21/3/2010 Font: El Periodico.cat
Marie-Monique Robin: «El menjar ‘light’ porta aspartam, un verí»
El 2008 va desemmascarar al documental ‘El mundo según Monsanto’ la multinacional de les llavors transgèniques. Segueix investigant el que mengem i encara està més alarmada.

NÚRIA NAVARRO

L’obsessiona el que mengem, entre altres coses perquè és filla de pagesos de Gourgé, un poble pròxim a Poitiers (França), però també perquè té tres filles a les quals no vol «enverinar». Amb una cinquantena de reportatges en el seu expedient, entre els més reconeguts figura el documental sobre Monsanto, produït per la cadena Arte, que aquesta setmana es va tornar a projectar a l’Institut Francès de Barcelona. (Península n’ha editat la versió llibre).
–No s’ha demostrat que els transgènics siguin nocius.
–No s’ha pogut. El doctor Arped Pusztai, de l’Institut Rowett, d’Aberdeen, va descobrir que les rates alimentades amb patata transgènica van desenvolupar defectes al sistema immunològic. ¡Van desmantellar el laboratori! Va passar una cosa semblant amb Manuela Malatesta, a Itàlia, que estudiava la soja transgènica.

–El seu demonitzat Monsanto sí que ha fet estudis.
–Són estudis realitzats durant tres mesos, un termini adequat per valorar la toxicitat aguda. Però per mesurar la toxicitat crònica s’hi ha de dedicar almenys dos anys de feina i 10 milions d’euros. Tot i així, Europa està en contra dels transgènics, excepte Espanya.

–¿Per què Espanya és diferent?
–Com es pot dir per no ofendre...

–Deixi-ho anar.
–Espanya es troba en una situació similar a la de França fa 30 anys, quan va arribar l’anomenada revolució verda. La modernitat per a vostès és important, i creuen que és modern l’ús de transgènics.

–Estem endarrerits, vaja.
–Diguem que la preocupació mediambiental que sacseja França i Alemanya aquí no hi ha arribat. Ara treballo en la relació entre l’exposició a productes químics que entren en la cadena alimentària (herbicides, pesticides, plàstics, additius) i el càncer, l’esterilitat, el Parkinson, l’obesitat... ¡Està totalment confirmada! I Espanya és el país amb més càncer de testicles associat als pesticides.

–Vist el panorama, ¿vostè què no es fica a la boca?
–Una cola light, per exemple. A tot el menjar light, des dels iogurts fins al xiclet sense sucre, hi ha aspartam, que és un autèntic verí. S’ha demostrat que en animals provoca leucèmia i tumors cerebrals.

–Més troballes per no dormir.
–S’han d’evitar envasos que continguin bisfenol A, una hormona sintètica que s’injecta al plàstic per endurir-lo. El seu ús és freqüent en biberons, ampolles d’aigua, carmanyoles, a l’interior de les llaunes de blat de moro... ¡D’aquí un any se’n parlarà molt d’aquesta molècula! És un pertorbador endocrí perillós, en especial per a les embarassades.

–¿Perillós fins a quin punt?
–Els residus de l’hormona sintètica travessen la placenta –que no és la barrera inexpugnable que crèiem– i el fetus les absorbeix. Durant la formació dels òrgans, l’hormona sintètica usurpa el lloc de les naturals, i activa el creixement, però malament. De manera que el nen neix bé, però a la llarga pateix càncer, obesitat, diabetis. I també hi ha els herbicides...
–No sé si preguntar-li més.
– Després de la segona guerra mundial es van posar al mercat uns 80.000 productes químics . A Espanya, el franquisme va funcionar com a barrera protectora; però la resta de països va abraçar amb alegria la vida moderna. No va ser fins a finals dels 50 quan toxicòlegs de l’OMS van començar a estudiar additius i pesticides i van traçar el codi alimentari.

–La dosi fa el verí.
–Això ho va dir Paracels al segle XVI, i en funció d’aquesta premissa es va traçar la reglamentació de químics. Però ara sabem que les hormones sintètiques actuen a un nivell que no s’havia testat mai. Pot ser que amb un no passi res i amb una mil·lèsima resulti letal. A més a més, dels 80.000 productes químics només se n’ha estudiat un 8%. Els toxicòlegs han de treballar en un altre paradigma.

–I mentrestant, ¿què fem?
–Repensar-ho tot. El 90% de les malalties cròniques estan lligades al medi ambient i a l’estil de vida tòxic que portem. El director de l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer de Lió diu que en els últims 20 anys s’ha duplicat el càncer. A l’Índia gairebé no hi ha càncers, perquè no mengen escombraries, no consumeixen en plàstic, no fan servir pesticides (excepte al Panjab).

–Siguem positius. ¿Què mengem?
–¡Només orgànic!

–¿Tot això no és un passatemps de rics? ¿Un substitut ideològic?
–Hi ha massa dades científiques que demostren el que dic.

–El menjar orgànic és més car.
–No es calcula mai el preu real de l’agricultura intensiva. L’equip és car, el terra mor a base de fertilitzants, i després hi ha les llavors, el transport, l’impacte en el medi ambient. Des de fa poc el Banque Agricole, reticent a tot això, aposta fort pels agricultors orgànics. Miri, vostè i jo estem acabades, però no hem d’hipotecar les generacions futures.

Ara si.

2010-03-24T18:43:00.003+01:00

Ara ja ha arribat la primavera. Els ametllers han florit i la resta d'arbres comencen a fer circular la saba. Com que ha sigut un hivern amb quatre nevades la feina s'ha anat endarrerint i ara toca córrer. Aquesta setmana hem acabat d'esporgar els ametllers, hem podat la vinya i els cirerers. Hem acabat de plantar 400 ametllers nous substituint arbres molt vells i ja esgotats que encara ens escalfaran a l'hivern. Pel que fa a l'hort ja han sortit els alls, collim els últims espinacs, les ultimes cols i preparem el terreny per plantar cebes "bavosa" i "figueres". I aviat les patates i esporgar els olivers.

Ep, que sortim a la premsa!

2010-03-09T19:34:00.007+01:00

El dia 20 de febrer vàrem sortir al Diari del Priorat com a empresa que aposta per la producció i distribució de productes ecològics a la comarca.

Tendencies de consum.

2010-02-11T18:22:00.000+01:00

El sector ecològic creix gairebé un 14% en nombre de productors i d'hectàrees
Verdures ecològiques

Verdures ecològiques. Font: DAR

10/02/2010 DARMalgrat la crisi, les produccions ecològiques han consolidat la seva posició en el mercat català amb un increment de gairebé un 14% durant el 2009 tant en el número de nous operadors (productors i elaboradors) com en superfície inscrita.

Així es desprèn dels resultats del Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2009, realitzat pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), a través de l'empresa TNS Demoscopia, amb l'objectiu de quantificar el coneixement i els hàbits de consum d'aliments ecològics dels consumidors catalans

Les dades, presentades pel conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel, i el president del Consell Català de la Producció Ecològica, Daniel Valls, reflecteixen que durant l'últim any s'han inscrit 240 nous operadors (198 productors i 45 elaboradors), assolint un total de 1.431 empreses certificades.

A més, també ha augmentat un 13,9% la superfície inscrita, passant de 62.331 hectàrees a 71.513 hectàrees.

La vinya i el vaquí de carn lideren la producció ecològica

Els cultius ecològics majoritaris són els típicament mediterranis (vinya, olivera i cereals) amb un total de 1.063 productors (vegetals i ramaders), mentre que el vaquí de carn domina a les explotacions ramaderes, seguit de l'oví i el cabrum de carn.

Durant la presentació dels resultats del baròmetre, el conseller també ha manifestat que malgrat la situació de crisi econòmica, es constata que el consum de productes alimentaris ecològics té un públic fidel que no ha deixat de consumir-los, tot i ser una mica més cars.

Hàbits de consum

A través d'aquest estudi s'ha pogut constatar que gairebé la meitat de la població catalana ha consumit alguna vegada aliments ecològics, el 31% amb freqüència mensual i el 17,8% de forma setmanal.

La motivació principal per a la compra d'aliments ecològics és la salut (66,3%), per davant del gust, la qualitat o les raons mediambientals, mentre que els principals motius adduïts per al no consum d'aquests aliments són el preu excessiu (40,7%) i la difícil localització del punt de venda (35,2%), entre d'altres qüestions.

La verdura, la fruita i els lactis són els aliments ecològics més consumits, seguits pels ous i la carn. Per contra, el vi i els menjars preparats són aliments ecològics de demanda minoritària.

A més, un 71% dels enquestats que coneixen però no consumeixen aliments ecològics estarien interessats en consumir aquest tipus d’aliment, tot i que no es posen d'acord en el preu que estarien disposats a pagar de més per aquests productes.

La Generalitat potencia l'agricultura ecològica a les escoles.

2010-01-31T08:40:00.003+01:00

22-01-2010 Font: Gencat DAR.
INICIATIVA DIDÀCTICA

Els consellers d'Agricultura i d'Educació han presentat la maleta pedagògica "De l'hort a casa", una iniciativa per ampliar l'oferta pedagògica relacionada amb els horts escolars ecològics. Els materials s'enviaran als 75 centres de recursos pedagògics distribuïts arreu del territori per poder-los fer arribar als centres educatius amb guies didàctiques i formació dels mestres i professors que l'utilitzaran.

Aquesta iniciativa forma part de les 105 accions que conformen el Pla d'acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques 2008-2012, aprovat pel Govern el passat mes de novembre de 2008.

Informar i formar els infants

L'objectiu d'aquesta iniciativa és informar i formar als infants sobre la producció agrària ecològica i ampliar l'oferta pedagògica relacionada amb els horts escolars ecològics amb un format entenedor i participatiu.

Així, a l'interior de la maleta es troben propostes d'activitats fàcils d'integrar en projectes escolars destinats a desenvolupar competències orientades en fer un ús responsable dels recursos naturals i tenir cura del medi ambient.

Dins de la caixa de fruites i verdures de l'hort a casa es pot trobar:

* Joc de la bioca
* Joc Dóna la cara
* Dins una llavor
* Experimentem amb el sòl
* HorTAC

Educar en una sana alimentació

Durant la presentació, el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, ha comentat que és important educar els més petits en una alimentació sana, ja que per exemple el 70% de les patologies cròniques, com ara la obesitat, estan relacionades amb l'alimentació.

Per la seva part, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha destacat l'elevat valor educatiu d'aquesta iniciativa i ha revelat que estan treballant perquè la majoria de centres escolars de Catalunya tinguin horts a les seves instal·lacions.

Actualment hi ha 180 centres que tenen hort escolar a la ciutat de Barcelona, d'un total de 550 escoles tant de primària com de secundària i públiques o privades.

Els joves del món rural pateixen menys l' atur i són més emprenedors.

2009-12-18T18:50:00.002+01:00

ESTUDI SOCIOLÒGIC
FONT:Ruralcat.

20/11/2009 Els joves que viuen en els municipis més agraris no pateixen tant l’atur i treballen més per compte propi. No obstant, perceben uns ingressos mitjans més baixos que la mitjana, i pateixen problemes de manca d'habitatge i mobilitat.

Aquestes són dues de les conclusions de l’estudi “Món rural i joventut” elaborat per Màrius Domínguez, professor a la facultat d'Economia i Empresa, i membre de l’equip de recerca Territori, Població i Ciutadania de la Universitat de Barcelona. L'estudi va ser encarregat per per la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania per tal d'explorar la realitat i necessitats dels joves rurals i proposar iniciatives que milloren les seves expectatives.

L'estudi, després d'entrevistar a diversos joves, ha constatat determinades realitats:

L'atur juvenil és menor en els municipis més agraris: un 67,8% de les persones joves analitzades treballen. Aquest percentatge s’eleva fins al 79,2% en aquells municipis més centrats en el sector primari.

Predomini de l'ocupació per compte propi : amb un 24,1% dels homes i un 18,5% de les dones, és l'opció que més predomina en els municipis més agraris.

Ingressos per sota de la mitjana catalana: el sou mitjà és de 920 euros, 50 per sota de la mitjana de Catalunya.

Discriminació salarial de les dones: les joves cobren entre els 59 i els 200 euros nets mensuals menys que els nois.

Problemes que impulsen l’emigració a la ciutat
Altres temes tractats en l'estudi indiquen els problemes que troba aquest col·lectiu i que posen en perill el seu arrelament al món rural són els següents:

Crisi de l'agricultura, la construcció i els serveis: dificulta fortament l'accés al mercat laboral.

Manca d'habitatge digne: hi ha poca oferta de lloguer i els preus, en general, són molt alts.

Problemes de mobilitat: el transport públic presenta deficiències i es depèn sobretot del transport privat.

Necessitat de desplaçar-se per accedir a l'educació, l'oci etc

El futur dels i les joves del món rural és incert degut a les problemàtiques exposades. Aquesta incertesa augmenta les possibilitats que les persones joves abandonin aquests municipis. Malgrat la situació de desavantatge, hi ha un fort arrelament i desig de continuar vivint en aquest entorn.

Segons indica l'estudi, quan en un municipi rural s’ajunten la manca d’ofertes laborals i la dificultat d’accedir a un habitatge digne, les possibilitats de desenvolupar un projecte de vida són gairebé inexistents i el poble es troba en perill de despoblament.

Oli d'oliva

2009-12-17T20:41:00.003+01:00

Ja tenim oli d'oliva de cultiu ecològic verge extra sense filtrar. Desprès de reposar tres setmanes, ja l'hem envasat. Perquè sense filtrar? perquè manté totes les propietats cardiosaludables. En el procés de filtrat, tot i ser un procés mecànic, l'oli s'escalfa i perd part del "colesterol bueno".

L'envàs de 2 litres costa 11€ i el de 5 litres 27€.

Els petits plaers de la vida

2009-12-14T09:41:00.005+01:00

Avui neva. Ens quedarem a casa.
Endressar el magatzem, quatre papers, fer una mica el "ronso" i arriba l'hora de dinar. Compro quatre bistecs de vedella a ca l'Asunsion, una amanida amb verdures del Jacint, el pa de cal Floro, patates fregides de casa, cervesa artesana de Les Clandestines i all i oli. Però no un all i oli qualsevol. Alls de casa, un ou de les nostres gallines, que amb el fred es tornen mes mandroses, i oli d'oliva del nostre, de les nostres olives, premsat expressament i sense barrejar amb altres.
Dinar a casa, amb la teva dona i els teus fills, asaborint els aliments que tu mateix has conreat, això si que es un luxe. No necessitem menjars complicats, ni països exòtics. Les coses senzilles son les mes bones.

Peli de SLQS (Som Lo Que Sembrem)

2009-12-04T21:55:00.002+01:00

Podeu veure la festa de constitució de la plataforma Som Lo Que Sembrem i la ILP.

part1: http://www.youtube.com/watch?v=VHVs8-_Mqok
part2: http://www.youtube.com/watch?v=NeF6WvBQOzc
part3: http://www.youtube.com/watch?v=9QVzo4roJNI

Cocinando el planeta.

2009-12-04T21:51:00.001+01:00

Canvi climàtic i sistema alimentari.

http://www.biodiversidadla.org/content/view/full/53040

Fira a Tarragona 12 de desembre.

2009-12-04T21:44:00.001+01:00

Visiteu la Fira de consum responsable el 12 de desembre a Tarragona.

http://firat.xarxaeco.org/

Siembra tus derechos

2009-12-04T21:36:00.001+01:00

Visiteu aquesta web.

http://www.siembratusderechos.info/

Olives

2009-12-02T18:49:00.015+01:00

Ja estem acabant la collita de les olives. Està resultant ser una temporada millor del que teníem previst. Els primers litres d'oli els tenim reposant perquè s'assolin les partícules solides, i en uns dies ja el podrem tastar.

Consum solidari

2009-11-06T20:29:00.003+01:00

Visiteu aquesta web de consum solidari:
http://www.xarxaconsum.net/

Val la pena!

Som lo que sembrem

2009-11-06T20:12:00.001+01:00

SALUT, DEMOCRÀCIA I BONS ALIMENTS
De ‘Som lo que Sembrem’ a la societat catalana
28 de novembre – Trobada nacional a Bellpuig (Urgell)

En el 2008, ‘Som lo que Sembrem’ va recollir 106.000 signatures per aturar els cultius transgènics, millorar l’etiquetatge i estudiar-ne els efectes sobre les persones, el medi i l’economia. Aquesta tasca va comptar amb la participació d’un miler de voluntaris, més d’un centenar d’entitats i el recolzament d’un bon nombre d’ajuntaments i consells comarcals.
Tot i aquests suports, el passat juliol, els grups parlamentaris del Partit Popular, PSC i CiU s’unien per vetar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de ‘Som lo que Sembrem’. Amb aquesta decisió, el Parlament es negava a debatre una preocupació de la societat catalana, deixant en res el mecanisme d’ILP i augmentant la distància entre ciutadania i institucions polítiques.
El tracte que hem rebut en aquest procés, ens fa més conscients de que la política es troba segrestada per un sistema de partits que ens nega l’acció en qüestions tan fonamentals com la nostra alimentació, la nostra salut.
‘Som lo que Sembrem’ ha demostrat que el rebuig als transgènics està fonamentat en
arguments científics, els mateixos que han fet que la major part d’estats europeus els hagin aturat. A pesar d’aquesta realitat, les elits dels grans partits ens han tractat com a criatures desinformades i malintencionades mentre s’agenollaven descaradament als capricis dels lobbys econòmics i imposaven la disciplina de partit.
Però això no ens desanima ni ens fa renegar de la política. Tot el contrari, avui estem més convençuts de la necessitat d’una veritable democràcia, que parteixi del sentit comú de la població, es reforci amb el coneixement independent i trobi els mecanismes adients perquè la decisió final sigui de la societat. Cal reconquerir espais de decisió que, en una ètica democràtica ens pertanyen i que han estat arrabassats per aquest sistema delegacionista i corrupte.
Per tot plegat i per la gran experiència de treball en comú arreu del territori que ha suposat ‘Som lo que Sembrem’, hem acordat mantenir activa la xarxa social creada amb aquesta campanya i consolidar-la com un moviment d’abast nacional, formalment constituït, en el que col·laborin persones, entitats i institucions de diferents àmbits amb l’objectiu genèric de treballar per una alimentació bona, neta, justa i sense aliments modificats genèticament.
L’experiència del procés d’ILP, ens ha fet adonar de la necessitat d’un espai de treball transversal on les demandes de nous models per l’alimentació, la salut, la pagesia i el medi vagin acompanyades de l’impuls de processos participatius amb els que incrementar el poder de decisió de la societat i reobrir la política.
Pagesos, cuiners, consumidors, professionals de la salut, educadors, acadèmics...és per això que volem convocar-vos a l’acte de constitució formal de ‘Som lo que Sembrem’ i a la posterior celebració de la campanya de la ILP que tindrà lloc el dia 28 de Novembre de 2009, al Teatre Armengol de Bellpuig (Urgell) a les 12:00h.

Salut, democràcia i bons aliments!
L’Assemblea de Som lo que Sembrem

Cal confirmar l’assistència al telèfon 973450683 o bé correu electrònic a:
ilp@somloquesembrem.org

Incidents a Reus

2009-10-25T19:27:00.003+01:00

Font: El Periodico de Catalunya.

25/10/2009 17:23 h BALANCE DE LA BATALLA CAMPAL

Unió de Pagesos pide la dimisión de los 'consellers' Saura y Llena por los incidentes de Reus
• Más de 300 payeses exigen la libertad de tres compañeros detenidos por la protesta agraria

• El sindicato emprenderá acciones legales contra los Mossos por agresiones a 15 compañeros.

MÁS INFORMACIÓN
Interior condena "enérgicamente" la actitud violenta de algunos manifestantes
El Col·legi de Periodistes condena la agresión de los Mossos a un cámara de TV-3 en Reus
Duros enfrentamientos entre agricultores y mossos en Reus
AGENCIAS
BARCELONA
El responsable de organización de la Unió de Pagesos, Salomó Torres, ha reclamado hoy la dimisión del conseller d' Interior, Joan Saura, del conseller d' Agricultura, Joaquim Llena, y del delegado del Govern en Tarragona, Xavier Sabaté por los violentos enfrentamientos que se produjeron ayer en Reus (Baix Camp) durante la protesta agraria.

La Unió de Pagesos se movilizó ayer para reclamar por los bajos precios de los productos agrícolas y ganaderos que imponen las grandes industrias del sector.

Según Torres la decisión de enviar seis mossos a una manifestación de cien personas fue un acto "suicida" y una decisión que ningún mando tomaría, por lo que ha exigido responsabilidades políticas.

Llena ha evitado pronunciarse sobre los enfrentamientos de ayer entre los mossos y los payeses "para no avivar la polémica", si bien aseguró que comprendía las inquietudes del sector.

Más de 300 agricultores se han concentrado hoy frente a la comisaría de los Mossos d'Esquadra en Reus (Baix Camp) para exigir la puesta en libertad de los tres payeses arrestados tras la protesta. El sindicato Unió de Pagesos (UP) considera los arrestos "injustificados y arbitrarios".

Los agricultores están acusados de "atentado a agentes de la autoridad y desorden público". UP emprenderá acciones legales contra las "agresiones que sufrieron 15 compañeros".

La manifestación de ayer acabó con una veintena de payeses, un cámara de TV-3 y ocho mossos heridos tras los incidentes que ocurrieron cuando un grupo de manifestantes intentó asaltar la sede de la administración autonómica, que fue defendida por los mossos.

Incomunicados

El portavoz sindical Josep Fortuny ha afirmado que los tres detenidos han sido trasladados esta mañana al juzgado para ser interrogados, y ha criticado que hayan permanecido incomunicados toda la noche, sin poder hablar con su abogado hasta esta mañana.

Salomó Torres, también portavoz de los agricultores, ha considerado la actuación de los mossos "fuera de lugar", y ha criticado la forma en la que se efectuaron las detenciones.

El primer arresto se produjo ayer a la salida del hospital de Reus, al que un manifestante había acudido por un dedo roto durante la protesta. Más tarde, se detuvo también al hermano de este agricultor cuando acudió a la comisaría a interesarse por él. La tercera detención se produjo cuando un miembro de UP reclamaba ante los mossos la liberación de los otros dos compañeros.

Salomó Torres ha afirmado que la actuación policial "demuestra la prepotencia del conseller Saura, a quien le ha faltado cintura" para controlar la situación.

Mes bolets.

2009-10-21T19:46:00.003+02:00

Ja apareixen els primers fredolics i mucoses juntament amb els rovellons.

Coberta vegetal.

2009-10-11T19:01:00.004+02:00

A les nostres finques deixem una coberta vegetal tot l'any. Aquesta tècnica consisteix en desprès de la poda anual, en comptes de cremar les restes, las triturem i les incorporem al terra. D'aquesta manera aportem matèria orgànica d'origen vegetal. A mes al no llaurar mantenim la estructura del terra i la vida microbiana i els petits organismes que afavoreixen la des composició de les restes. Entenem que la competència pels recursos hídrics es mínima, sempre i quan periodicament seguem aquestes herbes adventícies. Aquesta coberta també ens permet en cas de grans pluges evitar les escorrenties i ens permet entrar als camps desprès de les pluges sense que el tractor s'ensorri en el fang. Cada 4 o 5 anys subsolem en profunditat entre mig dels arbres per tal d'evitar la compactació del terreny i afavorir la renovació d' arrels.

Observeu l'herba de la foto, sembla gespa.

Bolets.

2009-10-11T18:56:00.003+02:00

Ha començat la temporada del bolet. Aquests son els primers rovellons que hem trobat al Montsant.

Cistelles.

2009-10-02T18:06:00.012+02:00

Comencem la distribució de cistelles de verdura i fruita de cultiu ecològic. El repartiment es farà els dijous pels pobles de Les Borges del Camp, Alforja, Cornudella de Montsant, Ulldemolins i Prades.
T'oferim la possibilitat de rebre al teu domicili cistelles d'entre 7 i 9 quilos de verdura i fruita per 22€. També es poden completar amb cervesa artesana, vi ecològic, fruita seca, llegums, most, ous i sabó artesà.
Trobaràs més informació a la banda dreta del blog.

Els pagesos sempre us esteu queixant.

2009-09-29T17:20:00.004+02:00

El passat dia 22 a les 23h i 19 min va arribar la tardor. El dia es mes curt, s'han acabat les calors de l'estiu i arriben les collites de la fruita seca, ametlles, avellanes, nous...I torna a començar la lluita per la vida digna dels pagesos. Desprès d'onze mesos d'esporgar, triturar les restes vegetals, escampar els fems, mantenir el bon estat dels arbres i de la terra, resulta que a l'hora de batre els ametllers el preu està a la meitat que l'any passat. L'any 2008 es pagava amb una mica de sort a 0.85 i enguany a 0.45 cts. d'euro. Algú m'ho pot explicar?
S'han apujat les despeses i han baixat els preus. Algun consumidor ha trobat que enguany paga la meitat pel mateix que l'any passat? A algú dels afortunats que tenen una feina fixa li paguen la meitat del sou que l'any passat?
Els pagesos sempre ens queixem, forma part d'aquesta feina, malgrat tot, demà tornarem a anar al tros, i passat i l'altre, i diumenge si convé, i no farem vacances, perquè ens agrada.

Reducció en el preu de les cireres i els presecs.

2009-09-27T20:09:00.004+02:00

FONT:reusdigital.cat
Unió de Pagesos denuncia reduccions 'abusives' dels preus de cireres i préssecs als productors
Els preus que reben els pagesos aquesta temporada suposen més del 50% que l'any anterior
Jordi Marsal / ACN 11 d'agost de 2009
Els productors de cireres i préssecs del Camp i Terres de l'Ebre han iniciat la campanya de recol·lecció de la fruita amb retallades de preu considerables respecte anys anteriors. Unió de Pagesos (UP) ha denunciat que, en el cas de la cirera, la mitjana de preu que els majoristes paguen a Mercabarna és de 1,1 euros per quilo inferior al de fa un any, mentre que en el préssec groc és de 0,23 euros i la nectarina entre 0,20 i 0,40 euros el quilo. El sindicat agrari ha insistit, però, que aquestes retallades en cap cas es traslladen als consumidors. Dimecres, els productors participaran en la protesta convocada per UP a Tarragona reclamant 'Preus justos al camp i a la ciutat'.

Els pagesos es queixen de la retallada de preus
ACN Els preus que reben els pagesos aquesta temporada suposen més del 50% que l'any anterior, en el cas de les cireres, i al voltant del 40% en el dels préssecs. "Els comerciants diuen que hi ha més cirera. Però l'any passat no vam tenir producció i enguany hem arribat a un nivell normal (al voltant de les 2.700 tones): no pot haver un descens del preu mitjà de 1,1 euros", ha apuntat el coordinador comarcal de la Ribera d'Ebre d'UP, Jaume Miquel Aleu.

Pel que fa als préssecs, la producció anual de 36.000 tones s'ha mantingut estable, sense experimentar augments destacats. Amb tot els preus han caigut, en el cas d'algunes de les nectarines amb més producció, uns 0,40 euros. Tampoc, addueixen, contribuirà ha estabilitzar o incrementar els preus els efectes de la pedregada a la zona de la plana de Lleida. "Alguns comerciants ens volen comprar fruita perquè a Lleida no en tenen, però no paguen més", ha indicat.

Aleu no dubta en assenyalar els distribuïdors, majoristes i comerciants com a responsables d'aquesta situació. "Han forçat molt excusant-se amb l'augment de la producció, però al consumidor això no li arriba: als supermercats o mercats municipals no hi ha baixada de preus, que haurien de baixar el mateix tant per cent el preu al consumidor, però aquest es manté i per al pagès disminueix", ha lamentat.

La situació ha quedat de relleu aquest principi de temporada amb les primeres liquidacions efectuades als pagesos per part dels majoristes de Mercabarna. A més, i a diferència del que succeïa en campanyes anteriors, el cobrament del gènere s'ha ajornat a uns quatre o cinc mesos i els productors tampoc poden recórrer als pagarés bancaris per obtenir els diners.

Fira ecoviure a Manresa, del 16 al 18 d'octubre.

2009-09-27T16:55:00.000+02:00

FIRA ECOVIURE MANRESA UNA FIRA PER A LA SOSTENIBILITAT
Lloc: PALAU FIRAL DE MANRESA
Dates: Del 16 al 18 d’octubre de 2009
Horaris d’obertura: Divendres 17 De 16:00 a 20:30 hores
Divendres 16 De 16:00 a 20:30 hores
Dissabte 17 De 10:30 a 20:30 hores
Diumenge 18 De 10:30 a 20:30 hores
www.ecoviure.cat/catala/frameset.htm
SECTORS
* Agroalimentació ecològica (certificada)
* Matèries per a la producció agrària ecològica
* Productes d’higiene i cosmètica
* Tèxtil
* Construcció sostenible
* Energies renovables
* Comerç just i responsable
* Entitats de protecció del medi ambient
* Mobilitat.

UN ESPAI ON EXPOSAR

Més de 3.500 m2 al servei del medi ambient:

* Estands
* Vitrines
* Concurs de vins i olis ecològics
* Treballs vinculats als premis de bioconstrucció
* Exposicions

UN ESPAI ON CONSCIENCIAR

* Institucions
* Entitats de protecció de l’entorn
* Entitats de cooperació

UN ESPAI ON CONÈIXER

* Econovetats (presentació
* de novetats als sectors)
* Jornades tècniques
* Activitats divulgatives
* Aula gastronòmica

UN ESPAI ON COMPRAR
* Estands de venda directa

Crisi de l'avellana.

2009-09-27T16:30:00.001+02:00

FONT:elvallenc.com
Publicat: agost 21, 2009

Enguany la campanya de l’avellana que està a punt de començar serà molt minsa pel que fa a quilos i molt dolenta referent als preus, per tant, passarà a la història dels pagesos del sector com “un any horrorós que millor és acabar d’arrencar-ho tot”.Segons va explicar Josep Fortuny, responsable de la fruita seca d’UP a aquest setmanari, “en un principi se sabia que la collita seria inferior a la de l’any passat, que va ser d’unes 20.000 tones en tot el Camp de Tarragona, encara que es veien flocs que feia pensar que la baixada no seria gaire important. Però ara s’ha vist que la baixada ha estat important perquè algunes varietats com ara la negreta han deixat anar molts flocs sense gra, han esporgat, i per tant, al fina seran menys quilos dels previstos”.Tenint en compte aquest contratemps, ara les previsions manifesten que enguany la collita només serà d’un 30% de la de l’any passat. Segons Fortuny, “una collita minsa que farà que al final es puguin recollir unes 7.000 tones a tot el Camp de Tarragona”.Preus enfonsatsEls preus de l’avellana estant enfonsats i encara ho estaran més segons les perspectives actuals.Tal com va informar la Unió de Pagesos a principis de mes, el govern de Turquia, màxim productor mundial, està enfonsant els preus.Aquest govern ja ha anunciat que la propera campanya no intervindrà el mercat, en canvi, ha establert un ajut de 750 euros per hectàrea durant aquesta campanya que estem a punt de començar i les dues següents.Aquesta ajuda és el doble que és dóna als pagesos catalans per part de l’Estat Espanyol. Si hi afegim el fet que la vida a Turquia és molt mes barata que aquí, fa que aquesta ajuda sigui molt més important i els pagesos productors d’avellanes de Turquia estiguin en millors condicions per aguantar els baixos preus.A més, cal tenir present que el govern turc té un estoc de 600.000 tones provinents de les intervencions fetes d’altres anys, que si decideix posar-los al mercat encara el s’enfonsaria més el preu.Amb tot això cal constatar un altre fet, la reunió bilateral Turquia UE per parlar sobre aquest tema encara no s’ha fet i està previst que es faci a l‘octubre, quan la majoria dels contractes per la campanya de Nadal ja estant fets. Segurament es farien els preus més baixos, molt per sota dels de producció pels pagesos catalans.Enguany la campanya de l’avellana que està a punt de començar serà molt minsa pel que fa a quilos i molt dolenta referent als preus, per tant, passarà a la història dels pagesos del sector com “un any horrorós que millor és acabar d’arrencar-ho tot”.

Segons va explicar Josep Fortuny, responsable de la fruita seca d’UP a aquest setmanari, “en un principi se sabia que la collita seria inferior a la de l’any passat, que va ser d’unes 20.000 tones en tot el Camp de Tarragona, encara que es veien flocs que feia pensar que la baixada no seria gaire important. Però ara s’ha vist que la baixada ha estat important perquè algunes varietats com ara la negreta han deixat anar molts flocs sense gra, han esporgat, i per tant, al fina seran menys quilos dels previstos”.

Tenint en compte aquest contratemps, ara les previsions manifesten que enguany la collita només serà d’un 30% de la de l’any passat. Segons Fortuny, “una collita minsa que farà que al final es puguin recollir unes 7.000 tones a tot el Camp de Tarragona”.

Preus enfonsats

Els preus de l’avellana estant enfonsats i encara ho estaran més segons les perspectives actuals.

Tal com va informar la Unió de Pagesos a principis de mes, el govern de Turquia, màxim productor mundial, està enfonsant els preus.

Aquest govern ja ha anunciat que la propera campanya no intervindrà el mercat, en canvi, ha establert un ajut de 750 euros per hectàrea durant aquesta campanya que estem a punt de començar i les dues següents.

Aquesta ajuda és el doble que és dóna als pagesos catalans per part de l’Estat Espanyol. Si hi afegim el fet que la vida a Turquia és molt mes barata que aquí, fa que aquesta ajuda sigui molt més important i els pagesos productors d’avellanes de Turquia estiguin en millors condicions per aguantar els baixos preus.

A més, cal tenir present que el govern turc té un estoc de 600.000 tones provinents de les intervencions fetes d’altres anys, que si decideix posar-los al mercat encara el s’enfonsaria més el preu.

Amb tot això cal constatar un altre fet, la reunió bilateral Turquia UE per parlar sobre aquest tema encara no s’ha fet i està previst que es faci a l‘octubre, quan la majoria dels contractes per la campanya de Nadal ja estant fets. Segurament es farien els preus més baixos, molt per sota dels de producció pels pagesos catalans.

Los neorruralistas asustan a Sarkozy

2009-09-27T16:17:00.000+02:00

FONT: Público.es
ANDRÉS PÉREZ - CORRESPONSAL - 21/09/2009 03:00

Meterá Nicolas Sarkozy a esta mula en la cárcel? ¿Será acusada de "terrorismo", como lo fue el intelectual Julien Coupat? La idea puede parecer descabellada, pero no lo es. Marushka, igual que todas las mulas y caballos de tiro de este pueblo de montaña del centro de Francia, es sospechosa. No lleva herraduras, porque los humanos con quienes trabaja son ecologistas libertarios y piensan que así está más sana. Y, colmo de lo insoportable: con pezuñas descalzas, Marushka y sus amigas trabajan fuera de la economía de mercado y restauran servicios públicos en uno de los pueblos de la Francia neorrural.

Casi todos los nombres de équidos, humanos o lugares de este reportaje han sido camuflados para ocultar su identidad. En una Francia en plena revolución conservadora, existe una red de pueblos y zonas rurales donde jóvenes procedentes de las grandes ciudades, en su mayoría superdiplomados y eficaces, han decidido que otra vida es posible.

Se retiran del mercado de trabajo, salen del consumismo, crean asociaciones y cooperativas que les sirven de paraguas frente a la Policía o el fisco y, así, restauran servicios por vía autogestionaria. Al hacerlo, se ganan la simpatía de los abuelos abandonados en aldeas dejadas de la mano del Estado.

Eso es lo que hicieron hace unos años Julien Coupat y sus amigos en Tarnac, aldea mesetaria del centro de Francia. Equipados con diplomas elitistas de París, compraron una granja, reabrieron una tienda de ultramarinos y empezaron a rendir servicios gratuitos a los abueletes del pueblo semivacío.

La empatía fue inmediata, hasta que el 11 de noviembre pasado una espectacular operación de la Policía antiterrorista condujo a la detención del grupo, acusado nada menos que de "terrorismo". Tras seis meses y medio en prisión, Coupat, el último detenido, fue liberado recientemente.

Los jóvenes diplomados huyen de la urbe y se instalan en pueblos abandonados y vacíos
Terroristas sin causa
Según revelaciones de la prensa francesa, el dossier armado por la Fiscalía Antiterrorista para acusarle de una tentativa de sabotaje de líneas férreas está totalmente hueco. Así parece probarlo también el hecho de que el juez estimara que no hay riesgo alguno en sacar de la cárcel a tan peligrosos "terroristas". Los comités de apoyo en favor de los Nueve de Tarnac se van propagando por toda Francia, bajo el paraguas de un manifiesto de intelectuales: "No al Orden Nuevo".

El asunto empieza a cobrar tintes cómicos, porque la Policía antiterrorista está reincidiendo. En mayo pasado, los agentes procedieron a nuevas detenciones y una vez más golpearon en un pequeño pueblo. Esta vez le tocó el turno a la bucólica Forcalquier, en Provenza. Un grupo de cuatro editores de un nuevo "Comité de Sabotaje del Antiterrorismo" pasaron un día entero en el calabozo, para luego ser liberados sin cargos.

A diferencia del resto de la Francia rural, estos pueblos votan en masa a la izquierda
Desde entonces, el titular de Interior ha cambiado, y Nicolas Sarkozy, en lugar de seguir amenazando con mano dura, intenta vestirse a sí mismo de ecologista campestre y de enemigo del productivismo capitalista ultraliberal. Y es que Tarnac y Forcalquiers sólo son dos de la larga lista de pueblos de menos de 5.000 habitantes, esparcidos por toda la geografía francesa, donde impera una cultura que empieza a recibir el nombre de "neorrural", y que en realidad podría ser llamada "resistencia".

Los hay de llanura o de montaña, del norte o del cálido Mediterráneo, de casi 5.000 habitantes o con sólo 200 almas. Pero se les reconoce fácilmente. Están fuera de los grandes ejes, sólo tienen carreteras secundarias, y ni una sola de esas villas o esos inmensos barrios de casas adosadas, típicas de lo que, en Francia, la administración empieza a llamar "zona rural bajo influencia urbana".

Los de las Marushkas y los Julien Coupat son pueblos auténticos que a punto han estado de quedar abandonados. La llegada de jóvenes alter-globalistas con proyectos profesionales solidarios y con niños les han dado una nueva vida. Como en el de la mula Marushka: sólo 300 almas, una escuela que fue salvada por los pelos y ahora crece en alumnos.

El movimiento ofrece cursos para aprender a segar campos de cultivos transgénicos
Sólo 300 vecinos, pero también cuatro asociaciones culturales que crean desde óperas contemporáneas hasta libros incunables de materiales biológicos. Sólo 300 almas, pero también varias empresas de lo que se llama, en Francia, desde finales de los años noventa "el tercer sector": sociedades formalmente privadas, pero que no buscan generar dividendos sino crear plusvalía social.

Se les reconoce también, a estos pueblos, mirando sus resultados electorales en la base de datos del Ministerio de Interior. Tarnac, Forcalquier y tantos otros votan como las barriadas populares de las grandes ciudades, y no como la Francia rural conservadora de siempre. La derecha sarkozyana toca techo con facilidad en torno al 25%. Las fuerzas de la izquierda real el NPA y el Frente y los ecologistas arrasan, y el Partido Socialista aún tiene algo de fuerza.

Según un documentado estudio del instituto IPSOS, estos neorrurales jóvenes, de entre 25 y 34 años de edad, representaban en 2003 algo más de un millón de personas; esto es, en torno al 2% de la población adulta del país. Una gota de agua numéricamente, pero una gota muy activa e inquieta. La Policía antiterrorista volvió a alarmarse en julio pasado. Detectó la presencia de activistas del movimiento de Tarnac y Forcalquiers no ya en el campo, sino en dos duras periferias del norte y el este de París. Los activistas contactaron con adolescentes de Villiers-le-Bel y de Bagnolet, suburbios del extrarradio parisino donde existe un tenso cara a cara entre jóvenes y policías, debido a la muerte de tres chavales en supuestos accidentes con coches patrulla.

Enseñanzas subversivas
Uno de estos grupos estuvo en prisión por un supuesto sabotaje a las líneas férreas
Más señales de rebeldía: en uno de esos pueblos, se esconde una asamblea de hackers preparando el sistema que va a colapsar técnicamente los futuros robots anti P2P, previstos por la ley Creación e Internet de Sarkozy. En otro, 20 personas participaron en un intenso cursillo de 48 horas para aprender las técnicas de desobediencia civil y de resistencia activa, con el objetivo de saber algún día plantar cara a un capitalista, segar un campo de cultivos transgénicos o interrumpir la construcción de una autopista.

Ninguna de esas acciones responde a la tipificación penal de "terrorismo". Ninguno de estos pueblos es "terrorista". Como tampoco parece Marushka ser una "terrorista". Simplemente, tras las barriadas populares de las grandes ciudades, otra porción de Francia y de su diversidad, rural esta vez, empieza a ser vista como un peligro y una amenaza por la derecha sarkozyana.

Pagesos tallen la C14 per protestar pel preu de l'avellana.

2009-09-20T10:38:00.000+02:00

FONT:elvallenc.com
Publicat: agost 31, 2009

Els pagesos del sector de l’avellana estan desesperats davant la situació actual amb una collita molt minsa i a preus rebentats pels turcs i sense que el govern central faci res per millorar la situació -com convocar una necessària reunió bilateral entre UE i Turquia i marcar un preu mínim de garantia. Feia temps que advertien que farien mobilitzacions i finalment han complert la seva paraula: el passat diumenge a la tarda varen tallar durant uns 90 minuts la carretera C-14 a l’alçada d’Alcover en els dos sentits, en una hora punta de viatge de retorn de vacances per a molta gent, un moment de força trànsit per aquesta via que és molt utilitzada pels aragonesos, lleidatans i andorrans que van a la Costa Daurada.
A les 5 de la tarda es varen concentrar davant de la cooperativa agrícola d’Alcover els manifestants. Segons dades d’UP, hi havia unes 200 persones, mentre que els Mossos d’Esquadra situen la participació en poc més d’un centenar. Després el seguici es va dirigir fins a la C-14 i amb neumàtics varen tallar la via després de posar-hi foc.
La protesta, que va durar fins a les 7 de la tarda aproximadament, no va provocar massa retencions perquè el trànsit s’havia desviat per la T-724 i per la N-240.
Segons va manifestar Josep Fortuny, responsable de la Fruita seca d’UP, “la situació és critica. Enguany tenim només el 30% de producció de l’any passat i a més a preus rebentats. El govern no fa res per parar les importacions d’avellana turca a preus molt baixos, per sota dels límits de producció per al pagès català. A més que el pagès turc rep més ajudes del seu govern amb un nivell de vida més baix que els d’aquí, i això és injust”.
La protesta de diumenge no acabarà aquí si no es prenen cartes i mesures. Properament es farà una nova assemblea del sector per valorar el sector i quines mesures es prendran. Unes mesures que van a fer pressió perquè es marqui un mínim de les exportacions de l’avellana turca i que els preus no siguin ruïnosos per al pagès de casa nostra tal com passa avui en dia.

Una exposició porta l'alimentació ecològica a les escoles catalanes.

2009-09-18T07:29:00.000+02:00

14/09/2009 RuralCatL’exposició itinerant “Què són els aliments ecològics?” recorrerà les escoles arreu de Catalunya explicant als nens de forma didàctica i atractiva els principis de la producció i elaboració d'aliments ecològics.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és oferir al professorat una eina educativa per treballar a la classe el concepte de producció alimentària ecològica i sensibilitzar a l’alumnat sobre els beneficis de produir i consumir aliments ecològics.

El calendari de l’exposició per al període 2010-2012 ja es pot consultar a la web del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Aquelles escoles que vulguin acollir l’exposició hauran de consultar el calendari i posar-se en contacte amb el responsable de la seva demarcació territorial.

Continguts de l’exposició
El material didàctic de la mostra inclou 6 plafons explicatius, un tauler de joc i un llibre de receptes.

Els plafons aborden els següents temes:

Què és la producció ecològica dels aliments?
Què és l’agricultura ecològica?
Què és la ramaderia ecològica?
Què són els aliments ecològics elaborats?
Com sabem si un producte és ecològic?
On podem trobar els aliments ecològics?
La part lúdica de l’exposició està formada per dos jocs.

El joc dels imants: dirigit al primer cicle de primària, consisteix en relacionar les matèries primeres amb el procés d’elaboració que els pertoca i el producte elaborat final.
El joc de la producció ecològica dels aliments: en aquest joc de taula, pensat per als cicles mitjà i superior de primària, els nens i nenes es converteixen en productors ecològics de fruites i hortalisses que volen vendre els seus aliments al mercat. La finalitat del joc és evaluar els coneixements adquirits als plafons mitjançant una sèrie de proves i preguntes sobre la producció ecològica.
El material de l’exposició es completa amb un llibre de receptes, que recollirà les receptes elaborades per cada centre escolar pel qual hagi passat la mostra.

Informació relacionada
IMPULS SECTORS'aproven més de 100 accions per a fomentar l'alimentació ecològica
ENTREVISTA A ISABEL CODERCH"Les escoles trien menjar ecològic per una qüestió de salut i qualitat"
TENDÈNCIA ALCISTALes vendes de productes ecològics augmenten un 20% l'any 2008
El CCPAELa certificació dels productes ecològics a Catalunya: El CCPAE
Enllaços relacionats
Calendari de l'exposició (2010-2012)
Producció agroalimentària ecològica al web del DAR

El conseller Llena adverteix que el sector agrari viu moments difícils.

2009-09-18T07:17:00.000+02:00

07/09/2009 DAR/RuralCat"La situació del sector agrari és delicada, complexa i complicada, sobretot, en subsectors com la fruita dolça, el vi, la llet i la fruita seca, mentre que d'altres com els carnis van resistint". Així va definir el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, l'estat del conjunt dels subsectors durant la roda de premsa prèvia a la reunió que va mantenir amb representants de les organitzacions professionals agràries durant la setmana passada.

Segons Llena aquesta situació es deu al fet que "en moments de crisi com l'actual, el sector agroalimentari aguanta molt bé el seu inici però, cap el final, quan ja ha passat la primera campanya i s'afronta la segona, tota la pressió es trasllada cap al productor. A més, un dels problemes no resolts són els preus en origen i cal buscar mecanismes possibles per afrontar-ho".

En aquest sentit, el conseller considera que "no si val fer cants de sirena durant 30 anys demanant una llei de marges comercials que ho resolgui tot, quan sabem que és una llei impossible. No hi ha cap país que la tingui. No cal perdre el temps amb peticions que no són possibles".

Llena va afegir que "una altra assignatura pendent de l'administració és vetllar pel compliment de la legalitat vigent: els productes frescos no es poden pagar més enllà dels 30 dies i no es pot vendre per sota del preu de cost".

Anàlisi del sector de la fruita i el vi

Pel que fa a la situació de cadascun dels sectors afectats, Llena va indicar que en el cas de la fruita, "el consum ha augmentat un 17% respecte a l'any passat, hi ha menys oferta però el preu no se situa al seu lloc".

En el cas del vi, "Catalunya passa una situació difícil. Hi ha més stock de vi que mai a diferència del que succeeix a la resta de l'Estat espanyol".

El conseller ha afegit que "hi ha molt vi i cal buscar-li sortida. Una de les mesures que ha demanat el sector és la destil·lació de crisi i, des de Catalunya ja s'ha demanat al Ministeri". Una altra de les possibles mesures és aplicar "el pla de reconversió varietal i la promoció a tercers països, on es destinen 10 milions d'euros".

Panorama de la llet i la fruita seca

Pel que fa la llet, hi ha excés de producte i Llena proposa que la Comissió Europea afronti la situació i adopti mesures. Segons el conseller "cal recuperar mecanismes de regulació i aprendre de les crisi".

En relació a la fruita seca, el conseller es va centrar en l'avellana i l'aplicació de la clàusula de salvaguarda davant de la dura competència de l'avellana turca.

Actuacions pels afectats del temporal de vent i pedra

Posteriorment a la roda de premsa, el conseller d'Agricultura, es va reunir amb representants de les organitzacions professionals agràries UP, JARC, FCAC, ASAJA, ASOFRUIT, UPA-URAPAC i Catalonia Qualitat per fer un seguiment de les mesures adoptades en favor dels afectats pel fort temporal de vent i pedra del primer cap de setmana d'agost.

El conseller Llena va fer un resum de les actuacions adoptades pel Departament i quin ha estat l'abast definitiu de la tempesta. En aquest sentit, el conseller va detallar que els peritatges han confirmat un total de 8.659 hectàrees de fruita, de les quals 48 hectàrees han tingut un grau d'afectació altíssim.

Carabasses

2009-09-14T18:00:00.000+02:00

Hem començat la collita de les carabasses de "cacauet". Uns dies després d'arrencar les plantes, quan ja es comencin a assecar, passarem el motocultor pel damunt incorporant les restes vegetals per tal d'afegir matèria orgànica. I deixarem reposar la terra durant l'hivern fins la propera primavera.

Diada Nacional de Catalunya a Ulldemolins

2009-09-13T19:45:00.000+02:00

Com cada any l'Agrupació Excursionista Montsant ha organitzat la penjada de la Senyera. De bon matí enfilem el camí cap a la Roca del Llençol, un cop allà, amb l'esforç de tots pugem la senyera. Desprès al peu de la mateixa entonem el cant de Els Segadors. Desprès de la feina baixem fins a l'ermita de Santa Magdalena on l'Ajuntament organitza un esmorçar de pa amb tomàquet i pernil, olives, fruita seca, vi del poble i bunyols de la Pepi. Acomiadem la jornada un altre cop amb Els Segadors, L'Emigrant, El Cant de la Senyera, etc.

Enquesta comunitaria sobre l'us de transgenics

2009-08-27T17:19:00.000+02:00

CONSULTA BIOTECNOLOGIA

La UE inicia una enquesta comunitària sobre l'ús de transgènics

20/08/2009 CE/RuralCatLa Direcció general de Medi ambient de la Comissió Europea (CE) ha iniciat una enquesta en l'àmbit comunitari per a conèixer l'opinió ciutadana sobre els cultius transgènics. L'enquesta sondejarà a governs, empreses de biotecnologia, associacions professionals i organitzacions de la societat civil sobre aquest tipus de cultius.

El principal objectiu d'aquest projecte és avaluar en quina mesura l'aplicació del marc legislatiu europeu ha assolit els seus objectius de protecció de la salut humana i animal, de defensa dels consumidors i del medi ambient, i de millora del funcionament del mercat interior.

Discrepàncies entre empreses i governs

La UE ha efectuat avanços molt lents en l'aplicació d'aquesta tècnica, el que ha dut que es generessin conflictes entre empreses i governs sobre la legislació que els regula. Fins i tot països com França, Hongria o Àustria han arribat a prohibir la producció d'aquests cultius modificats genèticament, en oposició a la normativa comunitària.

Per a portar a terme aquest estudi, la CE ha encarregat a la companyia GHK Consulting la realització d'una enquesta que sondegi l'opinió del major nombre possible de parts interessades.

A més, l'empresa consultora ha creat un lloc web on les organitzacions poden manifestar el seu interès a participar en l'estudi. No obstant, en el cas que es realitzin un nombre elevat d'inscripcions, GHK no garanteix la inclusió de tots els registrats, sinó que escollirà un grup representatiu d'aquestes organitzacions per a fer l'enquesta.